Anem, pastors, a Betlem,
caminem, anem, anem,
allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc (bis)
que tan tunc, que tanteta.​​

​

Si l’àngel no és mentider,
bé sé jo on el trobaré,
allà en aquella coveta,
tunc que tan tunc (bis)
que tan tunc, que tanteta.

​

Déu vos guard i va de bo
un traguet amb el porró
i també alguna neuleta,
tunc que tan tunc (bis)
que tan tunc, que tanteta.

​

On aneu, oh gent de Déu,
sense esclops amb tanta neu?
si l’infant no té robeta,
tunc que tan tunc (bis)
que tan tunc, que tanteta.

​