CANTATA JOANA RASPALL

Cau la pluja, fina, fina,

com si el cel no s'atrevís
a mullar la rosa blanca

que és tot just a mig obrir.

 

I la rosa li diu: “Gràcies,
dolça plujeta d'abril!
La neu de l'hivern m'espanta;

amb tu, fa de bon florir.”