El sol s'amaga entre les boires
i un vent glaçat envolta el món.
El mar no gosa alçar les ones
perquè hi ha massa mort al seu fons.
És el mar una llosa de pedra
Que s'estén sobre el nostre repòs.
El cel té una foscor impenetrable
i el mar queda cansat i adormit.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort, i de l'odi.
Aquesta pau de les tenebres
És tot el que hem sabut guanyar,
però en la mort de Saïd i Blanca
hi ha una història d'amor derrotat...
que en el cel brillarà com l'estrella
Que ens acusa de ser tan cruels.
I en el mar reviurà com el somni
Que indicava els camins de la pau.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit (boca closa)
El mar aclaparat, el cel entenebrit (boca closa)
El mar... el cel...
El mar... El cel...