El sol s'amaga entre les boires
i un vent glaçat envolta el món.
El mar no gosa alçar les ones
perquè hi ha massa mort al seu fons.
​
És el mar una llosa de pedra
Que s'estén sobre el nostre repòs.
El cel té una foscor impenetrable
i el mar queda cansat i adormit.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort, i de l'odi.
Aquesta pau de les tenebres
És tot el que hem sabut guanyar,
però en la mort de Saïd i Blanca
hi ha una història d'amor derrotat...
que en el cel brillarà com l'estrella
Que ens acusa de ser tan cruels.
I en el mar reviurà com el somni
Que indicava els camins de la pau.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
Davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit (boca closa)
El mar aclaparat, el cel entenebrit (boca closa)
El mar... el cel...
El mar... El cel...