top of page

El sol s'amaga entre les boires

i un vent glaçat envolta el món.

El mar no gosa alçar les ones

perquè hi ha massa mort al seu fons.

​

És el mar una llosa de pedra

Que s'estén sobre el nostre repòs.

El cel té una foscor impenetrable

i el mar queda cansat i adormit.

 

El mar aclaparat, el cel entenebrit

Davant l'horror de la mort i de l'odi.

El mar aclaparat, el cel entenebrit

Davant l'horror de la mort, i de l'odi.

Aquesta pau de les tenebres

És tot el que hem sabut guanyar,

però en la mort de Saïd i Blanca

hi ha una història d'amor derrotat...

que en el cel brillarà com l'estrella

Que ens acusa de ser tan cruels.

I en el mar reviurà com el somni

Que indicava els camins de la pau.

 

El mar aclaparat, el cel entenebrit

Davant l'horror de la mort i de l'odi.

El mar aclaparat, el cel entenebrit

Davant l'horror de la mort i de l'odi.

 

El mar aclaparat, el cel entenebrit (boca closa)

 

El mar aclaparat, el cel entenebrit (boca closa)

 

El mar... el cel...

El mar... El cel...

bottom of page