Sempre he mirat a l'infinit,
sempre he buscat l'última estrella,
sempre he pensat, sempre m'han dit
que el món és una meravella.
Jo, que en les nits de somni ardent,
en blancs llençols i en parets blanques,
veía passar feliç la gent,
amb la mirada clara i franca.
Sempre he mirat de ser el més fort,
Jo sempre he vist florir la sort,
Sempre he lluitat per sobreviure,
Jo al meu voltant he vist somriure,
Sempre he volgut morir matant,
Tota la vida he estat jugant,
Sempre m'he anat jugant la vida,
I no m'han fet mai cap ferida.
Per què ha plorat? Per què ha plorat?Com mai no havia vist plorar.
Què m'ha passat? Què m'ha passat?
Per què he plorat?Per què he plorat?per qui no havia de plorar
Per què he (ha) plorat?
Per què he (ha) plorat?
Per qui no havia de plorar.
(com mai no havia vist plorar).
Ara em desperto al fons d'un pou,
veig que en el món la gent s'odia
i en la foscor tot es remou
com si no hi fos la llum del dia.
Per ells, la guerra és l'important
i tot és lluita i envestida
d'homes ferotges i inhumans
que no s'estimen ni la vida.
Però en aquest món cruel i sord,
però enmig de l'odi i de l'horror,
hi ha qui no vol arrossegar-se,
hi ha qui no es creu aquesta farsa,
hi ha algú que porta un món tan nou,
veig una llum al fons del pou,
que em fa tornar a començar a viure,
hi ha algú que lluita per ser lliure.
Per què ha plorat?
Per què ha plorat?
Com mai no havia vist plorar.
Què m'ha passat? Què m'ha passat?
Per què he (ha) plorat?
Per què he (ha) plorat?
Per qui no havia de plorar.(com mai no havia vist plorar).